centreamèrica.... orient mitjà ... IRAN I

Anem a situar-nos, per que el tema, té collons i és una  mica complicat.
L'Iran al llarg del segle XX és un dels països no occidentals que van mantenir la seva independència formal, és a dir, no van tenir un procés de colonització i posterior descolonització.
L'any 1925, puja al poder en Reza Pahlavi, i l'any 35 és proclamat "Shah de Pèrsia". Ideològicament nacionalista, modernitza el país, però durant la Segona Guerra Mundial, es mostra partidari de l'Alemanya Nazi, el que provoca la intervenció d'Anglaterra a Iran, i obliga el Shah primer a exiliar-se a la repúblia Sudafricana, i més tard, a abdicar en el seu fill Mohammed Reza Pahlavi.
El sistema de govern venia a ser una cosa així com una "monarquia parlamentària"; A principis dels 50', el primer ministre proposa aprovar un tractat amb la Gran Bretanya per l'explotació dels recursos petrolers, el que és rebutjat pel parlament, vàries vegades, fent caure, cada vegada, el primer ministre.
L'any 1953, Mohammad Mossadeq, pren un camí diferent; en lloc de cedir els recursos petroliers al Regne Unit,  belluga els fils per nacionalitzar-los (durant la Primera Guerra Mundial, el Regne Unit ja havia nacionalitzat els recursos petrolers d'Iran); Estats Units i el Regne Unit consideren que constitueix un acte intolerable i orquestren l'Operació Ajax; Bàsicament es tracta d'un cop d'estat, que dissol el govern i el parlament, col·loca el Sah Mohammed Reza Pahlevi com a monarca absolut; dissol els partits polítics, s'assassina els líders del partit comunista d'Iran, es crea un estat absolutista i policial...
A la vegada, el Sah impulsa la modernització del país i la secularització de la societat.
Al llarg dels anys 70, el clima social es va enrarint, fins que el descontent popular comença a generar manifestacions a avalots; el 1978, la situació s'ha degradat fins a l'extrem que el president dels Estats Units, Jimmy Carter, demana al Sah que emprengui reformes democràtiques abans no esclati una revolució.
El Sah Reza Palehvi, intenta impulsar governs "liberalitzadors", però van caien un rere l'altre; la segona meitat de l'any 78 la situació és propera a un bany de sang.
A primers de 1979, el Sah fuig del país i esclata la revolució, que posteriorment pren el rostre i el lideratge de l'Aiatol·là Ruhol·lah Khomeini.
S'inicia la Revolució Islàmica.

... i pròximament....

L'Afer IRAN - CONTRA....

Afganistan, o com fer cada cop la pitjor tria

Veia l'altre dia mentre planxava (si... ves...) una pel·lícula que van fer fa temps a TV3, La Guerra d'en Charlie Wilson, on s'explicava com van intervenir, de manera indirecta els EEUU a la guerra d'Afganistan (Afganistan - URSS dels anys 80).
La cosa, de manera esquemàtica va anar aixi...

• L'any 1973 (un any abans que prengués el poder en Pinochet) és derrocat el rei (el de l'Afganistan); un dels prínceps pren el poder i intenta liberalitzar l'economia, estrènyer lligams amb els països àrabs ala vegada que combat els moviments islamistes.
• L'any 1978, després que la política del príncep Daud s'hagi mostrat com un fracàs, es produeix una revolució (revolució de Saur) per part d'en Mohammad Taraki; intenta dur a terme reformes de caire progressista:
• una ambiciosa reforma agrària, 
• la prohibició de la usura,
• s'autoritza a les dones a no dur vel. a conduir i a rebre educació
• s'intenta eradicar el conreu de l'opi
• inicia una campanya d'alfabetització, i per primer cop s'ensenya en les llengües del país
• s'eradica la venda de dones
• s'estableix un salari mínim i es legalitzen els sindicats.
• Però... Ahmed Sha Masoud, junt amb sectors islamistes s'hi oposen, bloquegen el gra i inicien la civil afganesa. Com no, uns grans amics de l'alliberament dels pobles com els EEUU, donen suport als rebels (tot i que amb armament antic i en poca quantitat).
• Si bé, la república Afgana s'identifica amb els "països No Alineats", el govern manté una mena de pacte d'amistat i cooperació amb la URSS d'en Breznev; aquests informen Taraki que li estat preparant un cop d'estat.
• Efectivament, el cop d'estat es produeix, en Taraki és fet pres i assassinat per part d'Amin, que dona un cop de timó a la política afgana, acostant i fent "l'aleta" al Pakistan i als Estats Units.
• En resposta, la URSS envaieix Afganistan. El Món lliure i l'organització de països no alineats condemnen la intervenció soviètica. El President Jimmy Carter, es compromet a ajudar de manera tímida, encara més, les guerrilles islamistes que lluiten contra els soviètics.
• L'exèrcit soviètic, comet els mateixos errors que abans havia comès els EEUU a Vietnam; només és capaç de dominar els grans nuclis de població, tracten MOLT malament la població civil, etc. De resultes, la població que fos o no islamista es veu abocada a l'exili i a lluitar fent front els soviètics. Tres milions d'afgans es refugien al Pakistan.
• De manera força accelerada, i en consonància amb l'estratègia belicista i beligerant del govern del president Reagan, la CIA, arma els grups de guerrillers islamistes, amb l'ajut de l'Arabia Saudi, que d'aquella manera desinteressada (mode ironia ON), i amb aquell afany d'estendre la democràcia i les llibertats (Mode ironia OFF) igualen els fons aportats pels EEUU, aporten instructors, voluntaris, i comencen a teixir una xarxa d'escoles islàmiques...
• Els EEUU entrenen i armen també els Mujaidinins... Els doten d'armament de darrera generació (per l'època) Missils "Stinger", missils contratanc "Milan"... l'Afganistan es converteix en el Vietnam dels soviètics, en un conflicte que agonitza fins que al 1989, Mikhaïl Gorvatxov ordena la retirada total de les tropes; resultat: un país destrossat; 15000 soviètics morts, es calcula que 1000000 d'afganesos morts, pràcticament cap autoritat al capdavant del país, varis exèrcits d'integristes sense cap mena de pla de futur campant victoriosos pel país, armats fins les dents, enfrontats entre ells i maldant per derrocar el govern que havien deixat els soviètics, (que tot i això va aguantar fins al 1992 al poder...)
• (mode ironia ON) Entre d'altres lluitadors per la llibertat i els drets humans, els estadunidencs van entrenar i finançar unes bellíssimes persones com Osama Bin Laden, Aymán al-Zawahirí, Mohammad Omar (el Mulà Omar)... (mode ironia off, mode cabreig on)
• Per que no es donés la imatge que s'estava donant armes de darrera generació a una colla de saltamarges extremistes i sonats, es va difondre una imatge que els muhaidins afganesos eren una mena de latin-lovers, guapos, cultes i refinats, oposant-los als soviètics, que eren el clàssic estereotip de les "hordas rojas"... Mireu la película d'en James Bond "007 Alta Tensión" i veureu de que parlo. L'Omar Sharif al seu costat és un mindundi...

Poso un fragment de la película, que trobo que és especialment aclaridor....